Com la vegetació refresca les ciutats - una història de dues capitals
En un dia d'estiu, les ciutats poden ser 5-10°C més calentes que el camp circumdant. Les superfícies fosques absorbeixen la llum solar. El formigó emmagatzema calor. Els aires condicionats bomben aire calent als carrers.
Aquest és l'efecte de la Illa de Calor Urbana - i s'agreuja a mesura que les ciutats creixen i els estius es tornen més calorosos.
Temperatura de superfície mesurada per satèl·lit sobre el nucli urbà de Barcelona una tarda d'estiu. Prou calent per cremar els peus descalços.
Els satèl·lits Landsat porten sensors tèrmics que mesuren la temperatura de superfície. Les àrees blaves són més fresques, les vermelles més calentes.
Rang: 27°C a 52°C. El nucli urbà brilla vermell.
Rang: 11°C a 42°C. Més blau, més espais verds visibles.
Els arbres i les plantes refreden les ciutats de dues maneres: l'ombra bloqueja la llum solar, i l'evapotranspiració allibera vapor d'aigua que absorbeix calor.
Un sol arbre madur pot proporcionar l'equivalent de refrigeració de 10 aires condicionats de mida habitació funcionant durant 20 hores.
Copenhaguen té gairebé tres vegades la densitat de vegetació de Barcelona - i temperatures de superfície 10°C més fresques de mitjana.
Dins de cada ciutat, la relació es manté: els barris amb més vegetació tenen temperatures de superfície més baixes. Els parcs són illes fresques en un mar de calor.
Això no és només qüestió de confort - la calor extrema mata més gent que qualsevol altre fenomen meteorològic. La infraestructura verda salva vides.
Els arbres als carrers proporcionen ombra i refrigeració on camina la gent.
La vegetació a les teulades redueix les temperatures dels edificis i l'escorrentia.
Els parcs creen zones fresques que beneficien els barris circumdants.
A mesura que el canvi climàtic intensifica les onades de calor, la vegetació urbana es converteix en infraestructura crítica. Les dades mostren quins barris necessiten més inversió verda.
